Convocatòria d’Assemblea 17-18

Benvolguts socis de l’AMPA de l’Escola de Música Pau Casals de Viladecavalls,

Volem convidar-vos a l’Assemblea General que tindrà lloc el proper Dimecres dia 15, a les 20:30 a la Sala d’Actes de l’escola.

L’Assemblea pot semblar un tràmit avorrit i on no val la pena la vostra presència, però és necessària per tal que:

– Us expliquem què vam fer el curs passat (i opineu sobre si es podia haver fet diferent)
– Us expliquem el què pensem fer en aquest curs (i ens dieu si val la pena…)
– Renovem els càrrecs “oficials” i altres burocràcies necessàries… (2 minuts)

Però, a més, enguany hi ha alguns temes dels quals volem (necessitem!) saber la vostra opinió, ja que l’escola ens la demana, afecten la butxaca i la organització de les famílies, i cal que les nostres opinions siguin representatives de les de la major part de mares i pares.

– Organització de les sortides pels concerts d’instruments que hi ha aquest any a Catalunya
– Renovació de les samarretes de l’escola
– Normativa préstec instruments
– Possibilitat que els Avançats i Adults facin un viatge a Holanda (estimes de cost)
– Stage pels de Basic 3 i Basic 4
– Posició de les mares/pares sobre les actuacions en festes i altres esdeveniments (quines demandes concretes teniu)
– altres qüestions que us preocupin

Per tot plegat us demanem que feu l’esforç d’acostar-vos a l’escola aquest proper dimecres dia 15. Prometem que la reunió no serà llarga.

La Junta de l’AMPA.

Disciplina ordre i alegria…

Quan sento a parlar d’ordre, disciplina i uniformes, penso en una coral infantil. Criatures amb samarreta blanca i pantalons negres, educats en l’exigència musical i en l’acceptació de les regles del grup. Ara cantes, ara calles i escoltes, tot esperant el teu torn. Hi he vist arribar els meus fills als quatre anys, i al primer recital nadalenc passes vergonya: el teu va tard, es grata el cap sense parar i a mitja cançó s’hi gira d’esquena. Tres anys després t’adones que li han educat l’orella i el ritme, però també la paciència, el respecte pel torn, la concentració, la precisió. Ha acceptat que hi ha algú que dirigeix, i quan tothom és al seu lloc i fa el que toca, tot sona bé. Canten en llengües diferents, fan intercanvis amb altres cors, coneixen canalla, tenen directores (i alguns directors) joves, amb talent i passió, que els ensenyen disciplina social i musical amb tota l’alegria del món. Quan acaba el concert, els pares ens hem d’eixugar la bava que ens ha caigut, orgullosos de comprovar que el secret de l’harmonia és a l’esforç i la contenció. Els cantaires surten contents: s’han divertit, han participat del plaer de convertir veus individuals en art col·lectiu. Tant els que enyoren l’autoritarisme reaccionari i malentès com els que denuncien i ridiculitzen qualsevol crida a favor de recuperar l’autoritat i educar en l’ordre haurien d’anar a un concert i deixarien d’estar tan desconcertats.

Carles Capdevila (4/4/2011).